Així com, el mateix succeeix amb la Llotja, edifici típic del gòtic-romànic català, el qual es troba en la més absoluta ruïna, el qual ha esdevingut el més clar exemple del fet que no hem sabut conservar el nostre patrimoni històric.

Precisament des d'aquest indret podem divisar les tres parets que encara es mantenen en peu de l'ermita de Solicrú, de la qual la tradició ens ha passat una llegenda sobre un pastor que s'adonà com un bou del seu ramat no es movia del costat d'una pedra que al final va aconseguir aixecar, i aparegué una imatge de la Verge, en honor de la qual es va aixecar aquest petit temple. Malauradament avui només és això, llegenda.

L'ésser humà ha habitat aquestes terres des d'èpoques molt remotes. En tenim testimoni amb les sitges de Can Despax com a primera mostra visible del pas humà per aquesta terra; així com la làpida mortuòria que trobà el pagès campredonenc, el senyor Josep Melich, en la partida del Fondo i que es guardada en les oficines municipals, la qual ens parla d'una ex-esclava, Júlia Nymphidia, que va voler honorar el seu antic amo que li donar la llibertat, i que suposà una gran troballa per a l'estudi de la nostre regió a l'època dels romans, de la cultura dels quals en som hereus directes.

Les diverses ermites que donaven peu a llegendes com la de Font de Quinto, que honoraven la Verge del Bon Viatge, han anat desapareixent, se les ha engolit la història i un a voltes malanomenat progrès.

És hora d'acabar amb aquest cicle d'oblit i de menyspreu per les nostres arrels. És hora de demanar que es creen les mesures addients per dignificar l'art Camperol i conservar el

nostre patrimoni històric, del qual ens en poguèssim sentir orgullosos tots i sigui l'herència més preciada per a les futures generacions.

La Torre de Campredó i La Llotja mereixen un altre tracte. Les institucions tenen l' obligació de vetllar pel respecte d'aquests edificis històrics que haurien de passar a possessió pública d'immediat, atès que ens pertanyen a tots els campredonencs i les campredonenques.