El senyor Pepe ens informà va néixer el 16 de maig de 1890 al poble de Marçà, fill d'una mare soltera i rica. Després del naixement, una tia i la llevadora que va assistir al part el van separar de la seva mare, i li digueren a aquesta que el seu fill havia nascut mort. El mateix dia el van batejar, i li feren de padrins la mare del rector i l'alcalde del poble. A la partida de naixement el van fer constar com "abandonat" i d'aquí els seus cognoms: Marsà (referint-se al nom del poble), i Expósito (perquè no es volia donar a conèixer la seua filiació). Després, el varen portar a la Casa de la Maternitat de Tarragona.

Aquest campredonenc que va viure part de la centúria passada recorda així el canvi de segle:

- "Un dia, en sentir tocar les campanes, li vaig preguntar a la mare per què tocaven; ella em va contestar que entràvem a l'any 1900 i que assenyalaven el canvi de centúria; aquell any vaig fer deu anys".

2 Els Drinkers

'"Imán, tu tienes imán" ...

Així, va començar els grup Los Drinkers el segon tema de la nit, després d'interpretar la cançó "Años jóvenes", títol que dóna entrada a totes les seves actuacions. Tot seguit, amb altres temes d'actualitat, "Amapolas", "Cuando llegue septiembre'".. delectà el jovent fins a la matinada.

Aquesta ben segur que hagués pogut ser la notícia recollida a la premsa comarcal dels anys seixanta, l’endemà d'una de les moltes actuacions, fins i tot a Ràdio Tarragona, del quartet campredonenc Los Drinkers.

Jordi Mulet, Joan Josep Valls, Josep Maria Esmel i Josep Carles, formaven aquest grup d'inquiets joves que és avui notícia per la valenta iniciativa endegada i també per recordar al jovent d'ara la vitalitat dels joves dels seixanta.

De segur que molts de campredonencs encara recorden quan assajaven:

Era rector de la parròquia de la Verge dels Àngels de la Petja, a la qual pertanyia Campredó com a parròquia adjuntda. L’esclat de la Guerra Civil del 1936-39 provocà una revolta anticlerical que durant l’any 1936 va comportar la mort de bona part del clergat tortosí, entre els quals mossèn Federico, una persona molt estimada al poble. A Campredó, un carrer porta el seu nom, i al maig de 1993 es va retre un emotiu homenatge a la seua figura. Diversos llibres que narren els fets sobre el conflicte bèl·lic a les nostres terres recorden l’assassinat del nostre rector a l’horta de Soldevila.

Va ser un mestre polifacètic que va ensenyar a Campredó durant dues dècades. Va nàixer a Masdenverge el dia 4 d’abril de l’any 1990, inicià els primers estudis als SSCC de Benicarló. Més tard es matricula per fer Magisteri a la Universitat de Tarragona i després a Barcelona. Com a mestre interí comença a exercir a la plaça del poble de Santa Bàrbara; a les darreries de l’any 1944 passa definitivament a cobrir les places a les Escoles de Campredó. Acabada la Guerra Civil del 1936-39, com a poble de l’àmbit rural, Campredó acusava un índex bastant alt d’analfabetisme, per això don Joaquín no tingué un començament gaire brillant en la seua tasca com a mestre, ja qui hi havia molt d’absentisme escolar. L’edifici de les Escoles estava situat al carrer Gandia. L’eina d’estudi era un llibre gruixut de l’Editorial Álvarez, que servia per a totes les assignatures. Era un home molt seriós, amb molta dedicació a la tasca educativa i, a la vegada, molt religiós, per això complementava l’escola amb l’església. El curs 1962 no el pot acabar a causa d’una greu malaltia, la qual el dugué a la mort el 28 de maig del mateix any.

El senyor Marqués és un d’aquests artistes anònims que tenen els nostres pobles, el treball dels quals mostra una constància admirable, atès que el realitzen en les poques hores de lleure que la feina laboral els deixa. El talent que tenen els permet fer peces de perfecció inusitada. A casa seua té obres remarcables, entre les quals una autèntica obra d’art: la reproducció de la casa on va nàixer al segle passat Francesc Llop i Marqués, el campredonenc més universal, qui encara té parentiu amb el nostre artista local contemporani.

Ha realitzat diverses exposicions a Campredó de les quals destaca la que va tenir lloc durant les festes de Nadal passades, conjuntament amb la VI edició del Pessebre Monumental. L’exposició constava de nombrosos objectes que tenen a veure amb diferents activitats laborals, i que palesen una elaboració acurada, com a mostra de la vocació artística de l’autor i de les moltes hores de dedicació que hi empra. Hi havia exposades una bona gamma de peces amb segell de mestre entre les quals cal destacar: un morter d’allioli de gran finor estètica i amb acabats impecables, un impressionant caragol de grans dimensions, una rosa que ha costat dues-centes hores de treball, unes cadires molt menudes que daten de l’any 1934, un carro en miniatura amb el matxo corresponent, un portaretrats de l’any 1938, un joier, un "posallibres", diverses culleres i forquilles tradicionals, etc. L’exposició va estar estructurada d’acord amb la utilitat dels estris. Hi havia mostres de material per a la construcció (una bàssia, un palustre, una maça, un punxó un escarpre, una llegona i una pala), per a diferents metalls (xerrac, podadora, càvec, rodolí de pedra, carretó per carregar fems, pala per moure els materials anteriors), per al treball de la pedrera (barrina, perpal, mall).