VI PESSEBRE MONUMENTAL 1999 PRÒLEG Sigueu benvinguts a reviure el Naixement de Jesús, tot just farà ara 2000 anys. No voldríem que el consideréssiu com un tema 'light', tou, buit de sentit o com qui pren un cafè descafeïnat. Us oferim missatge. Prenem consciència de viure el fet més trascendental de la Història! Per això, l'home bo, el xiquet o xiqueta que tots portem al cor, vibra d'emoció: . en la missa del Gall - en sentir les dotze campanades que inauguren l'any nou: l'any 2000. - en els presents dels Reis Mags - en el silenci de la pregària - en cada sobretaula d'aquestes festes entranyables.. Vibrarà ara i aquí, deixant-se portar per la màgia de cadascuna de les deu escenes.  Seguirem el camí d'aquesta història dues vegades mil.lenària. Ho farem com qui passa un pont i es recolza sobre deu pilastres. Les primeres estan a Natzaret i Betlem: l'any 1. Les últimes s'acaben a la Parròquia de Campredó l'any 2000. al llarg del passeig de circumvalació haurem recorregut àmbits tan emblemàtics com - el pessebre vivent.Fou ideat per la bogeria amorosa de Francesc d'Assís a la cova Monestir de Greccio. Som a la Itàlia del segle XIII. - La Torre-vigia i ermita de la Mare de Déu de l'Aldea. - L'Arc de Berà sobre la Via Augusta, prop de la Imperial Tarraco. - I per fi a Campredó: la façana de la Parròquia amb tres plafons d'història que volen ser la síntesi dels 2000 anys en clau actual. Tot plegat, una abraçada de fe i cultura. ESCENA 1a : ANUNCI DE L'ÀNGEL   Escolteu com raja aquesta font! Doncs, del cor de la jove Maria, a Natzaret de Galilea, rajaven i rajaven paraules de turbació però també de fe. Del cor de Maria brollava un sí. Brollava l'acceptació del Misteri de Salvació  'Salve, plena de gràcia del Senyor. Ell és amb tu'.  I la núvia de Josep, la verge de Natzaret, a la fi digué:  'Que es compleixin enmi les teves paraules'. I el  Verb-Paraula-Fill de Déu es féu home. ESCENA 2a: VISITA DE MARIA A ELISABET I SOMNI DE JOSEP Maria puja des de Natzaret a les muntanyes de Judea per visitar la cosina Elisabet. Totes dues esperen un fillet. Uns fillets cridats a canviar el món. La sintonia de mares i fills és exultant. Per això, del cor de Maria brolla el cant del Magnificat. 'El senyor ha fet en mi meravelles, Sant el seu nom'. D'aquesta història Josep no en sabia res. Maria, la seva núvia verge i embarassada, optà per l'únic camí possible: el silenci i la pregària. Déu parlaria ... I Déu parlà a Josep en un somni: No dubtis prendre a Maria com a esposa, Ha concebut per obra de l'Esperit Sant. ESCENA 3a: CASAMENT DE JOSEP I MARIA Tots els carrers i places de Natzaret desemboquen en una mena de glorieta. Just davant la Sinagoga. - Jo t'accepto, Maria, com a muller i et prometo viure amb tu una vida de comunió amorosa. - Jo t'accepto, Josep com a marit. M'entrego a tu fiant-me de la Providència de Déu. I la gent del poble, durant dies, celebraren festa grossa. Com sempre... Però els nous esposos sabien més coses. Què sabien? ESCENA 4a: CERCANT POSADA Sabien que naixeria el fillet de la núvia verge i... que a la vegada era el Fill de Déu. Calia trobar posada; un lloc íntim; un ambient difícil de trobar a Betlem, ple de famílies que anaven a empadronar-se a la ciutat de llurs avantpassats. Coses dels Imperis i dels Emperadors de torn? I... Josep trobaria el lloc ideal. Triat per Déu mateix: una cova. ESCENA 5a: NAIXEMENT A LA COVA DE GRECCIO També el jove Francesc, nascut a Assís, ideà el naixement del Jesuset. En substància , el relat poètic diu així. - Mira, amic Giovanni, he anat a Terra Santa i m'he emocionat en el lloc on va néixer Jesús. Ves, prepara branques, palla, un bou i un ase ... i després que jo, com a diaca, canti  l'Evangeli de la nit de Nadal, el sacerdot hi depositarà una imatge del Jesuset...' La bona gent de les muntanyes dels Abruzzos , al cor de la Itàlia del segle XIII, hi acudiren amb torxes enceses i cantant nadales. ESCENA 6a. ANUNCI ALS PASTORS (Torre de l'Aldea)   La Torre de l'Aldea és un crit de la història del Baix Ebre. Ens parla dels romans, visigots i molt especialment dels àrabs. Aquests últims s'hi afincaren construint una granja-almúnia, nucli primer que originà horts de pagesos i corrals propietat de pastors. Després, els nous cristians i els monjos del Císter de Benifassà. Moltes personalitats de Tortosa, lletrats i batlles ... Nosaltres però, hem triat els pastors anònims, que també fan història. Als de Betlem i a tots els treballadors senzills,els àngels de sempre els diuen: - Apa, aixequeu-vos! Us ha nascut el Messies! Desperteu-vos que sereu els primers en adorar-lo! ESCENA 7a: PRESENTACIÓ DEL NEN JESÚS AL TEMPLE (Ermita de l'Aldea) El Santuari de la Mare de déu de l'Aldea és, des de fa vuit segles, una de les Ermites més històricament documentades i populars de la comarca. En la nostra concepció històrica i comarcalista, podem dir que la imatge apareguda entre les branques d'una olivera ha estat l'imant que atreia milers i milers de tortosins. Per això, aquest escenari, testimoni d'oferiments, peticions i acciò de gràcies, el brindem com el temple on Josep i Maria oferiren el seu fill, que seria llum del món. Aquesta ermita és un far sempre encés, un arc de Sant Martí, un imant de fe. ESCENA 8a: CAVALCADA - ADORACIÓ DELS REIS MAGS (Arc de Berà) 'Llavors, l'estrella que havien vist sorgir , començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt del lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren va ser immensa.' L'arc de Berà que contempleu va veure passar , sota les seves arcades triomfals, els primers evangelitzadors de la nova fe. Per la Via romana Augusta també les estrelles, durant dos mil anys, han il.luminat el pas de cultures plurals. Seria prop de l'Arc de Berà que es pronuncià per primera vegada a uns nàufrags forasters: Nosaltres som cristians i catalans? ESCENA 9a. FUGIDA DE LA SAGRADA FAMÍLIA A EGIPTE Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo. els tres membres de la Sagrada Família canviaven de país i , sobretot, de cultura. Ho feren sorpresos però, sense por. Confiaven en Déu. Estrenem segle, i també mil.lenni. Es compleixen els dos mil anys del naixement de Jesús. I ves per on... galopem a cavall de dues cultures socials i també eclesials. Reneix i es renova amb nova saba una societat i una església que té grans possibilitats i facilitats, més que mai, de ser millor que la d'abans, que es va morint.Tornarem a les essències del Betlem de l'any 1, però no a les formes ni als estils. ESCENA 10a. JESÚS ENTRE ELS DOCTORS AL TEMPLE (Parròquia moderna de Campredó) Us presentem la façana d'aquesta parròquia de Sant Joan Baptista de Campredó. Fixeu-vos: us mostra la història civil i eclesiàstica de les Terres de l'Ebre. Ens limitem a la diòcesi de Tortosa: des dels íbers ilercavons fins al Polígon Industrial d'avui; des del Bisbe Gaufred fins al Papa Joan Pau II. Tot plegat, un mostreig de la nostra història que assumim i estimem i volem millorar més i més. Als 12 anys d'edat, aquell adolescent anomenat Jesús, visità amb Josep i Maria el Temple de Jerusalem. Les preguntes i respostes que Jesús feia als savis doctors en religió jueva ja albiraven concepcions de Déu , de l'home, de la societat,,, ben diferents. El noi de 12 anys prometia la revolució de la germanor: Tots bàsicament iguals com a fills del pare Déu.en el tercer mil.leni, si volem, i amb l'ajut de Crist ressuscitat, iniciarem un món millor, més solidari. La tècnica al servei de l'home. Un home obert a l'infinit trascendent i a Déu Pare. ORÍGEN DELS PESSEBRES S'atribueix a l'ànima emotiva i sentimental de Sant Francesc d'Assís l'haver ideat aquestes interpretacions plàstiques del misteri de Nadal, que en retorn d'un dels seus viatges a Terra Santa, en 1233, congregà a tots els seus religiosos de Greccio, a altes hores de la nit, a la celebració dels oficis litúrgics de la festivitat nadalenca, en les frondositats d'un bosc d'aquelles rodalies. En una cova que es formava a la penombra d'aquell lloc feréstec, sota la volta d'un cel blau, atapeït d'estrelles i de dilatacions infinites, aixecà un altar sobre el lloc que ocupava una menjadora d'animals, perquè en aquella nit de joia, com en altra nit memorable, entre la mula i el vou, nasqués humil i pobre, sobre unes palles, el redemptor del món, en prendre realitat sacramental en les espècies consagrades durant la celebració de la Santa Missa.  La multitud de Greccio acompanyà entusiasmada aquella representació ingènua i amb atxes de vent i altres lluminàries , amb danses i cantúries, exultà plena de joia davant d'aquella interpretació plàstica i viscuda de les ceremònies de la sagrada litúrgia nadalenca. Des de llavors el pessebre es féu popular primer en les esglésies i en el recer dels claustres i convent, i després en les llars dels particulars, venint a ésser , aquestes interpretacions plàstiques del misteri de Nadal, a través dels pobles i dels segles, una de les més característiques importacions del franciscanisme. ARC DE BERÀ Arc de triomf romà, que ha estat restaurat en més d'una ocasió, sobre l'antiga Via Augusta, a 20 km de Tarragona en direcció al Vendrell (al centre de la carretera N-340), dins el terme de Roda de Berà. Probablement assenyalava el límit NE del territori de la ciutat de Tarraco. D'una alçada de 12 m, és format per dos pilars que descansen sobre un basament i decorat amb vuit pilastres acanalades, dobles a les cantonades, amb capitells corintis. Les línies d'imposta de l'arc i l'arquivolta tenen petites motllures. no se'n conserva la part superior, on devia haver la inscripció corresponent al moment de construcció, que pot situar-se a la fi del s. I aC, en època d'August. al principi del s.II dC fou probablement restaurat gràcies a una donació testamentària de Lucius Licinius Sura, a la qual fa referència una inscripció, actualment molt malmesa, al fris del monument. LA TORRE DE L'ALDEA 'Precisamente por ello, aunque para nada sirve ya la histórica torre, que, como otras atalayas de nuestra tierra, se yergue orgullosa de su pasado junto al vetusto Santuario - del que parece guardiana -, cuando después de su lento proceso de ruina, iniciado en 1917, la vió derrumbarse hasta casi sus cimientos romanos, añorándola como nota característica de aquel lugar, cuidó con amor de su reconstrucción. el peso de los siglos había resultado excesivo para ella, decrépita e inútil al fin de su vida, y no halló ayuda alguna en los hombres cuando ya para nada servía.  La había reedificado en 1586, evitando con ello su desaparición , el caballero tortosino Pedro de Ramón Jordá, hijo de aquél Ramón de Pedro Jordá, al que había sido dado el 1531 el lugar castillo y término de la Aldea con todas sus pertenencias, y tres siglos después la reedificó de nuevo su descendiente D. Alfonso Guzmán de Villoria y Palavicino, según consta en una lápida que figura en ella junto al escudo de la noble familia de Jordá, insigne bienhechora de la Catedral y de este templo. A esas lápidas se unió en 1936 la que commemora su última reconstrucción por el Mayordomo primero de la Cofradía, D.Francisco Javier Bau Nolla. Desde aquel entonces, por cesión de su propietario, esta torre atalaya, a la que está unida la historia de la Aldea, es propiedad de la Real Cofradía y su bandera ondea en lo más alto de ella en los días de fiesta (Manuel Beguer, Novena a la Santísima Vírgen María de la Aldea)'. LA FAÇANA DE LA NOVA PARRÒQUIA DE CAMPREDÓ Els pessebristes d'aquest Any Jubilar reprodueixen la façana com a síntesi última de totes les escenes. S'ha de contemplar de baix cap a amunt. Així, a les bases apareix una sanefa amb la secció perfil de les sitges dels íbers ilercabons. Campredó, les guarda en el pla de Despax. Es recolzen, com nedant sobre les ones de l'estuari del mar i el riu Ebre. Espigolant la història ascensional apareix en aquest plafó de l'esquerra, la segona guerra púnica (218 aC). Recorda el desembarcament dels romans en terres de Campredó. Segueix la taifa del món Islàmic (1016-1099). en el centre destaquem la 'reconquesta' del comte Ramon Berenguer IV (1148) amb els escuts dels seus col.laboradors. Per fi, al cim més alt, el perfil de l'actual Polígon Industrial. En el plafó del mig es representa Sant Joan Baptista, titular de la Parròquia. En el plafó de la dreta se seleccionen moments cabdals de la història diocesana i local. Destaquem, a la base, el nom del bisbe Gaufred (1151-1165), el primer de la nova etapa. No podia faltar la baixada de la Cinta (1178). També hi figura el 'Llibre dels Costums de Tortosa' amb el bisbe Arnau de Jardí com a moderador. En fi, Sant Vicent Ferrer, predicador de foc en tota la diòcesi. Apareix també el seu contemporani: el Papa Luna. Es dibuixa la tiara papal del bisbe de Tortosa Adrià VI (1522-1523). La resta és pura actualitat: escuts del papa Joan Pau II i del bisbe Carles. També les façanes de les ermites i parròquies que són com les arrels del poble cristià: La Petja, Mas de la Missa, Solicrú. al cim, el popular Mn. Federico Casanova.