|
LES MAQUETES DEL NOSTRE PESSEBRE US PARLEN AIXÍ L'anomenat any 1 de l'era cristiana essent César August, emperador de Roma, Quirinus, governador de Síria, Herodes el Gran, rei de Judà, nasqué Jesús a Betlem. Després fou reconegut com el Crist i Profeta de valors humans en plenitud. Tanmateix el 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets de l'Home al Palais Chaillor de París. Tot plegat, la interrelació i la commemoració d'ambdues fites és un valor afegit a les deu escenes sobre el Naixement i Infància de Jesús que el Grup Local de Pessebristes de Campredó us oferim dient-vos: BON NADAL AMB AL.LELUIES PER A L'ANY 1999. 
GUIA DEL 5è PESSEBRE MONUMENTAL Les 10 escenes de la Infància de Jesús seran correlativament
ambientades amb un guió audiovisual tot donant relleu als valors
humans.
UN PESSEBRE MONUMENTAL DEDICAT ALS DRETS HUMANS Campredó compta amb una llarga tradició pessebrista; i aquesta arriba a la seva màxima expressió en aquestes dates amb el pessebre monumental, que de fa cinc anys, construeixen diversos aficionats al món dels pessebres. El pessebre, ubicat a l'interior de l'església de Sant Joan Baptista, ocupa una superfície de trenta metres quadrats i representa deu escenes diferents. Un dels seus principals atractius és la combinació que fa de la tradició bíblica amb la representació de monuments històrics locals. El de Campredó no és un pessebre qualsevol, sinó que més aviat és una representació audiovisual. Segons el seu coordinador i director, Germà Machí, ' l'elaboració del pessebre es divideix en tres parts principals: la construcció física dels diferents escenaris, tota la qüestió tècnica i electrònica d'il.luminació i so, i la relació de les escenes bíbliques amb monuments històrics. Enguany li hem afegit també la relació de les escenes amb els drets humans'. La construcció del pessebre és força complexa. Es comença a treballar al febrer, es dissenyen els escenaris, els temes, s'encarreguen les figures i al setembre es comença la construcció. Amb una base de porexpan i guix, es van creant els edificis. Per a aquest es van utilitzar 23 sacs de guix , 30 peces de Porexpan, cartró, paper i 150 figures, la majoria d'elles del conegut figuraire Martí Castell. El Grup de Pessebristes de Campredó pertany a la Federació Catalana de Pessebristes, i segons va dir el president d'aquesta Federació Joan Maria Gassot, 'a Campredó es conserva la tradició més pura de pessebres', és a dir que el missatge bíblic entra en la cultura del poble i es reflecteix en aquestes construccions.
ERMITA DE SANT JULIÀ DE CASTLES Situada en un feréstec paisatge dels Ports de Tortosa-Beseit, fou l'església de l'antiquíssima vila de Castles o Carles, que Ramon Berenguer IV donà a Pere de Sentmenat després de la Reconquesta de Tortosa. L'epidèmia del 1479 delmà els pobladors, i els supervivents es traslladaren a l'actual emplaçament d'Alfara, a uns sis quilòmetres; d'aquí el nom d'Alfara de Carles. Així és com, el 1480, per autorització del Bisbe de Tortosa, Alfons d'Aragó, el rector d'ambdós llocs (d'Alfara i de Carles) es traslladà a Alfara. Ja en l'època medieval avançada, aquest territori constituí una Baronia nobiliària. L'ermita i el despoblat es troben situats al peu del cingle (431 m), presidit per les restes del Castell de Carles, prop del Toscar. L'Església de Sant Julià és d'estil romànic amb arcades de transició. Fou bastida, segurament, al segle XIIè sobre una edificació potser anterior a la denominació àrab. S'accedeix a l'interior per la porta situada al bell mig del flanc meridional. La planta és rectangular, amb sagristia independent, situada a la dreta de la porta d'entrada. Té uns quatre metres d'amplada per uns dotze de llargada. La seva alçada és poca i presenta la volta lleugerament apuntada i reforçada per quatre arcs de pedra interiors que surten a l'exterior en forma d'estrebacions. Les parets i el sostre no estan treballats, però sí els angles i les arcades. L'altar està situat al flanc de la sagristia, i a la banda oposada es veu un finestral romànic molt mal tractat. El campanar, menut i apuntat, es troba a la part superior del mur exterior de l'altar, que té un finestral també apuntat. La façana principal fou coberta amb morter, excepte la portalada, amb pedra treballada, que és lleugerament apuntada. Als seus voltants han estat trobades diverses esteles discoidees del cementiri mossàrab. L'any 1982 es procedí a la restauració de l'ermita, i al costat s'hi habilità una àrea de pícnic. Té per patró Sant Julià d'Antioquia, que celebra l'onomàstica el 9 de gener. Els alfarencs, però, hi acuden en lluït romiatge el diumenge de Pentecosta. EL PORTAL DEL ROMEU L'Arc del Romeu, antic portal d'accés a la ciutat, s'obria sobre el traçat de les primeres muralles romanes, per tal de donar pas a la calçada que des de Tarragona i el Coll de l'Alba arribava a Tortosa i conduia a València: la coneguda Via Augus, al Pàrquing Saavedra, al Fortí Negre, a la Torre de l'Arquebisbe i al Portal del Roser. L'aqüeducte fou construït, probablement, en època republicana (s.I a.C.) o en temps d'August, a uns tres quilòmetres al nord de Tarragona. El monument és construït en opus quadratum o blocs de pedra regulars, tallats en forma de sillars lleugerament encoixinats i col.locats en sec, sense ciment a les seves juntes. Té dos nivells d'arcades sobreposades ( 25 el superior i 11 l'inferior, 217 m de longitud i 27 m d'alçada màxima. L'amplada dels arcs és gairebé de 6 m. El canal per on circulava l'aigua ('specus') encara conserva el paviment original d'opus signinum tot i les successives reparacions. És el primer aqüeducte de la Península Ibèrica que utilitzà l'arcada superposada, un dels més monumentals i ben conservats d'Hispània i el més important de Catalunya. És una obra tècnicament impecable, amb unes dimensions equiparables als millors exemplars del seu gènere. Correspon a l'època d'urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae Hispaniae Citerioris. A la finca on s'aixeca el monument són documentades dos canteres, avui cobertes per la vegetació, en què encara són visibles els senyals d'extracció de la pedra. El funcionament de l'aqüeducte ha tingut continuïtat al llarg de la història; es té constància que fou restaurat sota el regnat del califa ABd-el-Rahman III, al segle XVIII, així com també que ha estat objecte d'una sèria molt espaiada de restauracions des de l'any 1856. És Monument Nacional des de 1905, i posseeix una original llegenda que explica el perquè de la popular denominació de 'Pont del Diable'. L'AMFITEATRE DE TARRAGONA Fou edificat al principi del s.IId.C. fora de l'antic nucli urbà. S'hi celebraven combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles. El mal estat de conservació en què ens ha arribat fa que les seves dimensions totals ens siguin desconegudes i que no poguem calcular la seva capacitat. Es coneix, però, la dimensió de l'espai central el.líptic: l'arena (60 x 38 m), que presenta unes construccions subterrànies (dues fossae) destinades a servir com a complement dels espectacles que se celebraven a la superfície: dependències de gladiadors amb una pintura mural de la deessa Nèmesi. Aquest espaiiacute;tim a l'Edat Mitjana. Segurament, aquesta teoria acabà batejant l'edifici amb el qualificatiu popular de 'La Llotja' en temps moderns. La construcció, que només conserva, prou deteriorada, la planta baixa, és quadrangular. Fa 5.8 m per 8.2 m de base, i a l'interior presenta una altura d'uns 5 m. La coberta és de volta de canó apuntada. Els murs són considerablement gruixuts (1.9m)Aquesta planta baixa no sembla haver tingut cap porta forana. Al costat de ponent, tal vegada existí una finestra o espitllera. La comunicació amb el pis superior es feia per una trapa oberta al mig de la volta i per una escala de cargol que penetra el mur de tramuntana, vora l'angle de ponent. Aquest cargol, amb els esgraons molt ben conservats, té una factura bellíssima i és una construcció pètria impecable, testimoni de la categoria notable que l'edifici tingué en el seu origen. L'obra, típicament medieval, ben ajustada al característic gòric de l'Ebre català, és un joiell arquitectònic. L'angle sud-est es troba apuntalat per dos contraforts posteriors que han evitat la ruïna de la volta. Presumiblement, ja en el s. XVIII, l'edifici fou víctima d'un gravíssim espoli, per aprofitar-ne la pedra, i la planta baix se salvà de l'enderroc i la consegüent destrucció per la necessitat de conservar-la com a cobert agrícola. en aquest sentit, al capbreu de 1743 s'assenyala que en aquella heretat de 'Font de Quinto' hi havia 'vestigis d'una casa'. Sembla, doncs, que aquestes són les restes d'una casa important , de dues o tres plantes, construïda probablement al segle XIII. La documentació templera i hospitalera i les característiques de l'edifici indueixen a pensar que la 'Llotja' és una casa que fou seu de la sotscomanda templera de Prat. La proximitat de la Pedrera, de la qual s'extragueren grans quantitats de pedra contínuament, ens fa pensar que subministrà la matèria prima per a bastir l'obra. LA LLOTJA DE TORTOSA És el precedent de les monumentals Llotges posteriors catalanoaragonesos.Al
segle XIV, l'antic alfòndic urbà, antecedent constructiu
de la Llotja, resta obsolet, i l'Ajuntament feu petició a l'infant
Ferran, fill d'Alfons IV i Marquès de Tortosa, per a què
autoritzés la construcció d'un edifici destinat a dipòsit
de mercaderies i centre oficial de contractació. La llicència
fou concedida el 10 d'agost de 1352. L'Ajuntament resolgué emprendre
la construcció de la Llotja el 14 de novembre del 1368 a la plaça
que hi havia a la Rambla, al costat del riu Ebre, extramurs del clos murallat
pels romans.
L'edifici, d'un encisador gòtic català, és de planta rectangular dividida en dues naus per tres grans arcades de mig punt sobre pilars poligonals. En els seus costats llargs, la construcció s'obre a l'exterior per quatre grans arcs apuntats, presentant-ne dos més per un dels fronts d'amplada - un per cada nau - concebuts en terç de punt. En l'altre costat curt, tancat per un mur, s'obren dos bellíssims finestrals geminats, amb artístics arcs i columnetes de pedra, un per cada nau. A la Llotja tortosina, que arribà a ficar el preu del blat per a tota la Mediterrània occidental, exercia les seves funcions l'anomenat 'Consolat de mar', instituït en temps de Pere III d'Aragó, el Gran. EL PONT DEL DIABLE Es troba situat a la partida de les Ferreres, al costat del mas dels Arcs, i correspon a una part del traçat de l'aqüeducte que proveïa d'aigua del riu Francolí a Tarraco. La recollida del líquid es realitzava a l'altura de l'actual municipi del Rourell, a una cota de 92 metres sobre el nivell del mar, i el descens progressiu seguia les curves de nivell de l'orografia natural, salvava el barranc dels Arcs i arribava a la ciutat pel camí de l'Àngel. A Tarragona s'han trobat restes de conduccions d'aigua a l'avinguda de Catalunya, al Col.legi Sant Pau, al Camp de Mart, al Pàrquing Saavedra, al Fortí Negre, a la Torre de l'Arquebisbe i al Portal del Roser. L'aqüeducte fou construït, probablement, en època republicana (s.I a.C.) o en temps d'August, a uns tres quilòmetres al nord de Tarragona. El monument és construït en opus quadratum o blocs de pedra regulars, tallats en forma de sillars lleugerament encoixinats i col.locats en sec, sense ciment a les seves juntes. Té dos nivells d'arcades sobreposades ( 25 el superior i 11 l'inferior, 217 m de longitud i 27 m d'alçada màxima. L'amplada dels arcs és gairebé de 6 m. El canal per on circulava l'aigua ('specus') encara conserva el paviment original d'opus signinum tot i les successives reparacions. És el primer aqüeducte de la Península Ibèrica que utilitzà l'arcada superposada, un dels més monumentals i ben conservats d'Hispània i el més important de Catalunya. És una obra tècnicament impecable, amb unes dimensions equiparables als millors exemplars del seu gènere. Correspon a l'època d'urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae Hispaniae Citerioris. A la finca on s'aixeca el monument són documentades dos canteres, avui cobertes per la vegetació, en què encara són visibles els senyals d'extracció de la pedra. El funcionament de l'aqüeducte ha tingut continuïtat al llarg de la història; es té constància que fou restaurat sota el regnat del califa ABd-el-Rahman III, al segle XVIII, així com també que ha estat objecte d'una sèria molt espaiada de restauracions des de l'any 1856. És Monument Nacional des de 1905, i posseeix una original llegenda que explica el perquè de la popular denominació de 'Pont del Diable'. L'AMFITEATRE DE TARRAGONA Fou edificat al principi del s.IId.C. fora de l'antic nucli urbà. S'hi celebraven combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles. El mal estat de conservació en què ens ha arribat fa que les seves dimensions totals ens siguin desconegudes i que no poguem calcular la seva capacitat. Es coneix, però, la dimensió de l'espai central el.líptic: l'arena (60 x 38 m), que presenta unes construccions subterrànies (dues fossae) destinades a servir com a complement dels espectacles que se celebraven a la superfície: dependències de gladiadors amb una pintura mural de la deessa Nèmesi. Aquest espai és voltat de grades, en part aprofitant la roca natural, i en la part de mar, de pedra i formigó, sostingudes per grans voltes (reconstruïdes majoritàriament en temps moderns). El públic hi accedia per túnels i es distribuïa a través de passadissos i escales. Les grades prop l'arena, destinades als personatges més importants, tenien tres filades; un segon sector en tenia deu, però no es coneixien les dimensions totals del tercer sector, ni el perímetre total; tampoc no es conserva l'aticus o porticat damunt les grades, ni la façana. Un podi elevat, separat de l'arena per lloses verticals, millorava la visibilitat de les primeres files, alhora que les protegia. La part superior del podi estaria coronada per una gran inscripció dedicada a l'emperador Heliogàbal (218 dC) per commemorar les reformes que es van fer sota el mandat d'aquest emperador; es tracta de la inscripció romana de major longitud de totes les trobades a la Península Ibèrica. L'únic accés conegut, a l'extrem sud-oest, era presidit per un gran pòrtic, del qual es conserven els basaments. Sota el mandat de Valerià hi reberen martiri (259 dC) el Bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, que foren cremats (se'n conserven les actes). Al segle VI, al lloc del martiri, es construí, en memòria seva, una petita basílica de tres naus i absís de ferradura, que aprofità els materials de l'amfiteatre. Aquest esdevingué un lloc de culte, alhora que una àrea cementirial. La basílica fou substituïda, al s.XII, per una església romànicogòtica de planta de creu llatina dedicada a Santa Maria del Miracle. Al segle XVI s'establiren al Miracle els frares trinitaris, que hi bastiren convent i l'habitaren fins que, l'any 1780, el conjunt passà a ser propietat de l'Estat. A partir de 1801 i fins 1910 fou cedit a l'Ajuntament de Tarragona, iniciant-se tot seguit els tràmits per a la declaració del conjunt com a 'Monument Nacional'. ELS REIALS COL.LEGIS El Col.legi de Sant Jordi i Sant Domènec, amb la seva església de Sant Domènec, i el Col.legi de Sant Jaume i Sant Maties, tots tres edificis del segle XVI, ens parlen d'una Tortosa amarada del corrent humanista, i constitueixen el millor conjunt renaixentista de Catalunya. L'antic monestir dels dominics, el col.legi de Sant Jordi i Sant Domènec, fundat com a lectoria de la Catedral al segle XIV, tan sols ha conservat la portada, construïda l'any 1578. Fou la Domus Sapientiae puix obtingué al segle XVI el grau d'Universitat. Actualment és Casa Diocesana d'Exercicis. Al seu flanc, amb portalada datada el 1585 al seu cim, trobem l'entrada monumental de l'Església de Sant Domènec. La nau, sense creuer, té capelles laterals contra els contraforts, voltes de creuaria i absis semipoligonal de tres costats. El cor és situat als peus de l'església. Des de 1910 acull el Museu de Tortosa. El Col.legi de Sant Jaume i Sant Maties , conegut vulgarment com Col.legi de Sant Lluís, fou fundat l'1 de desembre de 1544, sota patrocini de Carles Vè, per a instrucció del jovent morisc convers de Tortosa. L'obra s'atribueix al tortosí Joan Anhlès. La façana, vers el 1564, a manera d'arc de triomf, respon al tipus dit de retaule. El pati, datat el 1564 també, té un vigorós disseny italianitzant i es pot considerar un exemple únic a Catalunya. L'edifici s'estructura entorn d'ell, en tres pisos; els dos primers amb arcades de mig punt i el tercer d'arcs rebgaixats. Sobre els capitells de la planta baixa hi ha setze medallons amb caps de jueus i moriscos esculpits en baix relleu, i als quatre angles interiors es troba representat el tetramorg. La barana de la segona galeria es converteix en un fris decoratiu esculpit amb els bustos de totes les parelles reials de la corona catalanoaragonesa, des de Ramon Berenguer IV fins a Felip IV, amb llurs respectives representacions heràldiques. Entre el segon i el tercer ordre d'arcades coincideixen, als quatre angles, les representacions antropomòrfiques dels quatre vents, i, als murs, es veuen les imatges dels evangelistes, profetes, apòstols i doctors de l'Església. L'escala interior, que uneix ambdues plantes i galeries sobreposades, és també força interessant. La restauració i consolidació del conjunt dels Reials Col.legis (1986-1995) per la Generalitat de Catalunya ha permès ubicar-hi l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre ( i Municipal de Tortosa), de gran importància pel seu contingut documental des del segle XII.
|
 |
 |
