|
La tècnica electrònica també té cor. El cor dels pessebristes campredonencs diu això: La Torre de Campredó és el símbol més emblemàtic del nostre poble. Just al bell mig d'aquesta Torre el logotip hi dibuixa el Naixement de Jesús.Tot naixement és un repte i sobre tot en el nostre cas, és una esperança de futur millor.Els pessebristes hi volem contribuir expressant juntes la fe i la cultura, agermanades la història del passat amb el present i el futur. Amb aquesta música al cor cantem als visitants: BON NADAL I FELIÇ ANY NOU.
GUIA DEL IV PESSEBRE MONUMENTAL Les 10 escenes de la Infància de Jesús seran correlativament
ambientades així:
IDEARI I RENOVACIÓ TÈCNICA El lector o navegador segurament no ha vist mai un Pessebre que es pugui contemplar donant-li la volta. Els pessebristes solen deixar-se una paret per amagar els trucs, motors i puntals... Nosaltres sobre una plataforma de 30 metres quadrats invitem a que el grup conduït per la màgia del guió radiofònic doni la volta al rectangle. Cada any canviem el tipus de materials, el joc de llums, la megafonia i l'enregistrament.Cal potenciar la inculturació, atès que la fe cristiana o s'encarna i expressa en l'ànima del poble o no hi arriba i és inoperant. Ens intentem superar artísticament visitant molts pessebres de València, Càlig, Benicarló , Vinarós i d' altres ciutats catalanes. EL PERQUÈ DE LES ERMITES MARIANES Teniu a les mans unes notes històriques amb aura de llegenda. són les ermites més populars a Tortosa ciutat i terme: Coll de l'Alba, Mig-Camí, La Petja, Runes de Solicrú. Aquestes ermites són una herència dels nostres avantpassats i que contemplen com uns arbres amb arrels fondes, arbres que floreixen en la primavera de cada Pasqua de Resurrecció i Pentecosta. Els ciutadans pensen que Tortosa seria 'menys Tortosa', 'menys poble' culturalment i sociològicament realitzat, sense aquests espais diferents. A més, els cristians pensen que l'Església tortosina seria 'menys Església tortosina' sense la devoció popular practicada en aquests espais sagrats i cristians. Ara bé: la fe adulta sap distingir entre l'esdeveniment transcendent de Maria feta Mare de Déu tal com es viu i presenta als Evangelis, ... i les posteriors llegendes, tradicions i àdhuc històries documentades. Així com els enamorats tenen la necessitat, el deure i el dret de sublimar i idealitzar la persona aimada, de la mateixa manera, si no som hipercrítics, tenim el dret i el deure de revestir amb llegendes un fet fundacional. Serien 'els miracles' i el costum dels romiatges, processons que veneren la personalitat de Maria. Sentim com cada santuari marià és com un signe d'apropament de la Mare a la casa comarcal, al paisatge més nostre i entranyable. ERMITA DE SOLICRÚ Ja el Dr En Ramon O'Callaghan, al torn II dels seus 'Anales de Tortosa', de l'any 1887, després de fer un cant a la devoció de Tortosa per la Mare de Déu i a la confiança de la ciutat en el seu patrocini, afirma que l'ermita de la Mare de Déu de Solicrú es troba entre aquelles que l'acció del temps ha destruït i que és sense dubte una de les més antigues de Tortosa. Li crida l'atenció el nom del santuari i, després de dir que no hi ha dades històriques que l'expliquin, afirma que és molt probable que el prengués de la partida on es troba, igual que succeí amb l'ermita del Coll de l'Alba i d'altres. Ja a finals del segle passat no quedaven més que algunes restes
de les parets exteriors, tal i com segueix succeint avui. S'ignora quan
fou destruïda i on va anar a parar la imatge que hi havia, se sap,
però, que a la Guerra del Francès allí es desenvolupà
una acció molt renyida, la qual cosa fa sospitar que la destrucció
de la petita ermita tingué lloc llavors.
El que fou Comensal de la Seu tortosina, en Tomàs Moré, conservava uns goigs molt antics, on es veia a la Mare de Déu seient, amb el nen Jesús en braços. Tenia als peus, el pastor a un costat i el bou a l'altre. La Verge de Solicrú fruïa de molta devoció entre els habitants de la partida. Era advocada contra les tercianes, malaltia que antigament, quan aquests prats es trobaven molt més prop del mar, era freqüentíssima. GOZOS EN ALABANZAS DE LA DEVOTA IMÁGEN DE LA VÍRGEN
DE SOLICRU,
ERMITA DE MIGCAMÍ Es troba a 4 km de Tortosa ' a mitan camí del Coll de l'Alma', en el lloc on sembla que s'alçava una torre romana que flanquejava la Via Augusta. En les seves immediacions s'ha conservat viu l'ancestral culte lític que ens ha arribat cristianitzat (el pentacrinus, conegut popularment com les 'estrelletes o els pilonets'. La seva fundació és anterior a la dominació àrab. Fou danyada moltes vegades a conseqüència de les guerres i setges que va patir la ciutat. Durant el setge de l'any 1642, en què l'exèrcit francès hi va instal.lar un campament de 15.000 homes, la imatge de la Verge va poder ser salvada a l'ermitori del Coll de l'Alba i, després, fou conduïda a la Catedral. L'Edifici, però, restà totalment destruït. Es bastí de nou l'any 1669. La imatge fou trencada en diversos troços quan la guerra de Successió, però Mossèn Feliu Cabrero pogué trobar-los i la féu restaurar. Després Mossèn Carles Arnau, capellà de l'ermita, va poder salvar la imatge un cop més durant la Guerra del Francès. No es coneix la data en què es comença a anomenar la Verge per l'advocació de la Providència. Fa la festa quinze dies després de la Pasqua de Resurrecció, jorn en el qual l'ermitori es veu també molt concorregut. ERMITA DEL COLL DE L'ALBA És la més antiga del terme municipal i potser de la comarca. Situada al bell cim oriental de la Via Augusta, a 450 m d'altitud. És una de les millors talaies del Baix Ebre. Té vistes sobre el delta al llevant i lavall i els Ports de Tortosa-Beseit a ponent. L'ermita i el seu atri d'arcs apuntats pertanyen al gòtic català del segle XIV. L'edifici però deixa veure el seu origen pregòtic. La seva tradició romana sembla innegable i el petit conjunt dóna a entendre que té l'origen en la torre de defensa que es delata clarament en el flanc dret de l'ermita i en la petita capella pagana (Venus Blanques). Quasi tots els historiadors que ressenyen els principals santuaris de Catalunya situen l'origen cristià de l'ermita en temps dels Gods. A l'Edat Mitjana se li donava el nom del Coll de l'alma, de l'Acma o Acme i, molt probablement , l'origen etimològic es basa en coll de l'Agme. El primer romiatge del que es té notícia escrita fou el 1442, el dia de la Pasqua de Resurrecció. Tingué el primer capellà l'any 1444, el qual rebia del Clavari de la ciutat una assignació per a que es celebrés missa tots els diumenges. Els escrits dels principis del segle XVII diuen que el capítol de la Seu subministrava gratuïtament el pa als ermitans i que aquest s'entregava al forn de la Canonja. La Mare de Déu, a més del pel nom de la partida on es troba, es també intitulada de l'Espasme i de l'Espant, sembla que per una virtut que tenia la primitiva imatge de fusta que no tolerava la presència de les mosques. Aquesta Verge, que es venerà al claustre de la Seu, prop de les columnetes de pòrfir, va rebre també l'advocació de Santa Maria de la Veritat. Fa la festa principal el dilluns que segueix al diumenge de la Pentecosta i té un profund arrelament popular. L'ermita, que pertany a la ciutat, intervé en algunes de les tradicions tortosines com la de l'ordre de l'Aixa i la de la Rajola ensangrentada.  ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA PETJA O DELS ÀNGELS És situada a uns tres quilòmetres de Tortosa, a continuació del barri de Sant Llàtzer i abans d'arribar a Soldevila i Campredó. Allí on es troba el santuari existí molt abans la torre de la Petja, antiquíssima , segons la tradició, i centre d'un disseminat en zona d'habitat agrícola. Part de la seva fàbrica (allò que restà després de ser destruïda quan la Guerra del Francès) encara es pot veure adossada a les edificacions veïnes de l'ermitori que, d'altra banda, la perjudicaren en ser eixamplades. La construcció de l'ermita de la Petja es deu a la fundació que féu, el 12 d'abril de l'any 1378, el clergue Guerau de Montbrú, ardiaca de Culla, que disposà la construcció d'una capella al flanc d'una casa seva, veïna de la torre de la Petja, per a la que fundà tanmateix un benefici per al capellà que l'atengués. La capella es conegué per Santa Maria de la Petja, segons el desig de Guerau de Montbrú, i fou la parròquia matriu i comuna de Campredó i Sant Llàtzer. en pujar el camí es poden veure encara les restes de la creu de la Petja, s.XII. Les armes que apareixen als capitells de la porta d'entrada gòtica de l'ermita curiosament són les mateixes que es veuen a la lauda sepulcral del canonge Pons de Guàrdia (+1334), al claustre de la Seu dertosenca. La Mare de Déu de la Petja o dels Àngels fa la seva festa el dia dos d'agost. LA TORRE DEL CÈLIO La torre de l'actual placa Menahem ben Saruq ha estat anomenada popularment com la Torreta, també com torre Redona, torre de Navarro i torre d'en Zelí o d'en Celio. Per aquests darrers noms (tots ells derivats del d'un governador moro de Remolins al que al.lusió una curiosa llegenda medieval) hom identifica així mateix, el barranc i l'hort immediat a la torre, i les runes de la Font del Moro, a poc més d'un Km de l'emplaçament d'aquesta. El barranc, des de temps immemorial, ha circundat les muralles de la nostra ciutat per la part de Remolins i ja degué servir de fossar durant la dominació romana,època en què els nostres historiadors locals donen per bastida la seva primera obra. Des de la torre es pot resseguir el pany de la muralla del s.XIV, on es troba encastat el portal dels Jueus, que resseguint el Mont-juïc tortosí, s'enfila fins les avançades de la ciutadella. D'altra banda, el tram que unia la torre amb el portal de Vimpeçol es pot identificar, tot i haver estat enderrocat, en l'empedrat de tot el carrer. Tot aquest trast emmurallat era defensat per la confraria de Sant Jaume. El 19 de setembre de 1900 publicava 'La Verdad' una poesia de D.Federico Pastor i Lluís, que fou premiada als Jocs Florals de Tortosa celebrats el mateix any: La Torre de Zelí , que eixe/ nom desde sigles portava/ en memòria d'un rey moro/ que en son temps va edificar-la.
|
 |
 |
