VII PESSEBRE MONUMENTAL -- CAMPREDÓ

del 17 de desembre de 2000 al 14 de gener de 2001

ÀMBIT GENERAL : TERRA ALTA

 

Benvinguts a contemplar el VIIè Pessebre Monumental instal·lat a la Parròquia de Campredó.

Durant aquests set anys, els pessebristes hem crescut i afinat.

Comencem.

Podeu seguir l'exposició donant la volta d'esquerra a dreta; durant aquest passeig de circumval·lació poseu la mirada al conjunt i a cadascuna de les deu escenes.

 

Aquest ha de ser un viatge "fantàstic" com el dels Reis Mags d'Orient.

Us invitem a pujar a la vostra particular i bona estrella.

Des de les altures del cel i amb el cor d'infants i ulls "d'astronauta" heu de mirar tres línies de llum que brillen en aquest Pessebre:

Primera mirada: Comença a Natzaret, continua a Betlem i acaba a Jerusalem. Escoltarem fragments de l'Evangeli.

Segona mirada: Estesa als deu àmbits arquitectònics que recorden la grandesa de la Terra Alta. És el reflex d'un passat gloriós que sols s'entén en el seu context històric : les Ordes religioses dels Templers i després dels Hospitalers. Sempre s'ha dit que eren meitat monjos i meitat soldats. Les vinyes, ametllers i oliveres de l'antiga Castellania d'Amposta, ara la coneguda com a Terra Alta, eren servides i dominades per la creu i l'espasa.

Tercera mirada: Des del vostre estel: l'actualitat del 2000-2001 com a Any Jubilar de Gràcia de Jesús, Fill de Déu i fillet de Maria. Aquest Jesucrist, Profeta Mort i Ressuscitat dóna sentit a l'ahir, l'avui i el demà. Els comentaris volen sintonitzar amb un Déu que emet missatges ara i aquí. No des d'un museu arqueològic i sí des d'un present esperançador i compromès.

Atenció!, atenció! Situeu-vos dant l'escena primera, just on s'encén la llum.

Escena 1a: ANUNCI DE L'ÀNGEL A MARIA

Àmbit: Cinc capitells romànics de Corbera d'Ebre

Aquests cinc capitells romànics que pertanyen a l'antic castell dels frares Templers de Corbera d'Ebre, han estat testimonis de guerres, pregàries, lleis, treballs... Coronaven el cim més alt de la vila.

 

Abans de dir SÍ, ben segur que la jove Maria de Natzaret també veuria el futur del Messies. Aquell "Fill d'home, Servent de Yahvé" no tindria una vida fàcil. I... malgrat veure les boires, tempestes i bonances del seu futur fill, va dir SÍ: "Que es compleixin en mi les teves paraules".

Jesús seria l'Emmanuel: DÉU AMB NOSALTRES. Un SÍ amb cinc síl·labes.

Escena 2a: CASAMENT DE JOSEP I MARIA

Àmbit: Pòrtic romànic provençal. Gandesa

Mireu el pòrtic de l'Església parroquial de Gandesa, És una mostra del romànic provençal del segle XIIIè construït per l'anomenat grup de l'escola de Lleida. Per tant, es contempla com un esclat "d'arquets no creuats amb les puntes de diamant". Hom diria que és un arc festiu equilibrat a propòsit per ser traspassat també pels nuvis i familiars. En definitiva: un exemple de bellesa i fermesa.

La boda de Josep i Maria se sustenta en la solidesa de la fe en Déu Pare amb l'amor virginal com pura estètica de cors nets; un casament que cavalca entre l'ètica i l'estètica.

Escena 3a: CERCANT HOSTALATGE

Àmbit: Ajuntament d'Arnes

La façana de l'Ajuntament d'Arnes és un botó de mostra del Renaixement ric i esplendorós.

Però, diu l'Evangeli: "en la ciutat de Betlem no hi trobarem posada". I és que en un palau, en una casa rica amb sorolls i en un ambient oficialista... els pobres d'esperit, no s'hi troben bé.

Josep i Maria saben superar dificultats. Trobaren un hostalatge només "d'una estrella": seria una cova.

Escena 4a: NAIXEMENT DE JESÚS

Àmbit: una cabana de La Fatarella

Optem pel text pur i nu: sense comentaris, com volia Francesc d'Assís. Diu Lluc: "... va arribar a Maria el temps d'infantar, i, efectivament, va posar al món el seu fill, el primogènit; el va embolcallar i el va ajeure en una menjadora, perquè no hi havia allotjament per a ells a l'hostal".

També sense comentaris: Veieu una de les anomenades "cabanes" que hi ha a La Fatarella: només pedra seca que aixeca un sòlid arc de mig punt. Res més. Com la fe dels cristians d'avui: l'Evangeli viscut gairebé a la intempèrie i en bona companyia. Res més... res més...

Escena 5a: L'ANUNCI ALS PASTORS

Àmbit: Torre del Prior. Horta de Sant Joan

L'anomenada Torre del Prior, prop d'Horta de Sant Joan era un lloc de pas entre Vall de Roures i Tortosa. És un edifici del temps dels Templers i no té la missió defensiva de vigilar l'enemic.

Envoltat de camps ben regats podria ser un escenari obert per habitar-hi la gent senzilla que treballa: pastors i pagesos.

A n'aquest col·lectiu s'hi adrecen també avui els àngels de Betlem:
"Apa, aixequeu-vos!. Us ha nascut el Messies. Desperteu-vos, que sereu els primers en adorar-lo!"

Escena 6a: PRESENTACIÓ DE L'INFANT JESÚS AL TEMPLE

Àmbit: La Fontcalda. Gandesa

(Efectes sonors: raja una font, cant de pardals...)

Els pares i mares de la Terra Alta, inculquen a llurs fills la devoció a la Mare de Déu de la Fontcalda. Se'ls presenta i parla de Déu plantat en plena natura. Un temple menys ric i monumental que el de Jerusalem.

Hi ha però, un valor afegit: el sepulcre d'un gandesà sacerdot, fill adoptiu de Tortosa. Teòleg, pedagog i un enamorat de Maria en la Fontcalda. Copiem l'aclamació coral de l'Himne compost per Mn. Manyà:

Salve, Font Sagrada

Vena d'aigua viva

Que raja calenta

De caldor divina.

Sense Vós, quin fred

Al cor sentiríem!

Salve, Mare nostra,

Dona beneïda,

Font de gràcia plena,

Oh! Santa Maria!

 

Escena 7a: CAVALCADA DELS REIS MAGS

Àmbit: Portal de l'Àngel de Batea.

Presentem ara el Portal de l'Àngel de Batea: "la Vila Closa tan bonica, tan pacífica", on Josep M. Espinàs hi va veure: "Flors als testos i somriures en passar".

Els Reis de l'Evangeli trobaren en el Jesuset, Maria i Josep, somriures com flors als llavis amb una invitació a estimar tothom. Una Epifania universal. Sense les fronteres que imposen els diners d'un capitalisme salvatge.

Escena 8a: FUGIDA A EGIPTE

Àmbit: Creu templera de Bot

"Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo"

La creu dels Templers que es conserva actualment en el cementiri de Bot pot ser l'estendard que simbolitzi la vida i també a nosaltres els peregrins. Fem camí amb penes i glòries però, que acabarà en la Resurrecció final.

Passen i moren els Herodes, però els Sants màrtirs viuen sempre.

Escena 9a: DEGOLLACIÓ DELS INNOCENTS

Àmbit: Dau de la Pau a la Serra de Pàndols. Pinell de Brai

Esteu veient un monument de signe religiós-expiatori. Una cicatriu que ens recorda la guerra "incivil" entre germans d'una mateixa pàtria.

En el cim de Pàndols, els supervivents hi han construït un altar. Cada any per Sant Jaume s'hi celebra l'Eucaristia de la pau.

En aquest monument s'hi pot llegir aquest poema:

Germà:

tu que estàs enfront meu

També en trinxeres

Qui ets?...

Potser algun jorn

Ens hem donat la mà

I ara dins el palmell

Portem una arma.

Ni que enfront meu,

No puguis escoltar-me,

T'anomeno amb un nom:

El de germà.

L'escena que hi encaixa bé és la matança dels innocents: "El rei Herodes dóna ordre de fer matar, a Betlem i rodalies, tots els nens de dos anys en avall"

Escena 10a: JESÚS AMB ELS SAVIS

Àmbit: Convent de Santa Maria dels Àngels. Horta de Sant Joan.

Segons Lluc, el Jesús de 12 anys es quedà en el Temple de Jerusalem, escoltant i fent preguntes als mestres de la Llei.

Al tercer dia Josep i Maria, angoixats, el trobaren, sorpresos. Recordem les paraules del seu fillet: " No sabíeu que jo m'he d'estar a la casa i en les coses del meu Pare?"

Aquest edifici que recorda el Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan ha estat escenari de creients qualificats com Sant Salvador d'Horta. Aquí hi visqueren anacoretes solitaris, templers i hospitalaris, franciscans, capellans de la parròquia d'Horta...

Hom pensa que un bon regal a l'home superocupat del segle XXI seria ensenyar-li a descobrir espais interiors de silenci i soledat en la natura i un llibre a les mans. Li seria fàcil trobar-se a si mateix, amb Déu i els germans. Amb la pau al cor, després parlaríem menys i viuríem millor.

Bona gent: la visita s'ha acabat.

Gràcies, moltes gràcies i que les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis us omplin el cor de pau.

Podeu sortir.