Són moltes les petjades que configuren un poble al llarg de la història i que vertebren una comunitat per petita que sigui. Si ens posem a mirar per damunt la història moderna de Campredó, hi ha uns pilars bàsics que hem d'analitzar i que han estat crucials en la formació del nostre poble tal com modernament el coneixem. Val a dir que el poble es comença a unificar a finals del segle XIX, a partir de la importància estratègica que exerceix la finca del Mas de la Missa, que ajuda a formar un incipient nucli de cases al voltant de Font de Quinto i la Raval del Pom, que suposa el primer agrupament de població estable que es coneix, ja que fins llavors la gent havia viscut en hortes molt disperses.

La construcció a principis del segle XIX de l'estació de ferrocarril i la instauració del tren com a eix de comunicació dominant, va portar conseqüències importantíssimes i immediates, amb la consegüent edificació de les primeres cases a l'actual nucli urbà de Campredó, que començava a prendre consciència de comunitat i a donar mostres de com arribaria a ser en el futur. Amb posterioritat el poble va anar creixent paulatinament cap al Nord, éssent el centre primerament l'actual plaça del forn vell i després es varen agrupar al voltant de l'antic temple parroquial, avui dia enderrocat mentre que en el seu lloc s'ha construït la plaça Mossén Tomàs Cardona.Va seguir avançant al llarg del carrer N'Alvar, que ha tingut durant anys un altres nom el d' Avinguda Comte Bau, que va formar un barri conegut popularment com la Barceloneta (nom que probablement ve donat per l'afecció dels seus habitants al futbol i al Barça en particular).

Ja a partir del setanta amb la instal.lació del Polígon Industrial Baix Ebre s'edificaren dos importants nuclis de cases: el primer damunt de l'antic camp de futbol, al costat de les escoles i que donen al nostre poble la figura de L, i la total urbanització del popular lligallo, i després l'edificació de cinc blocs de pisos consecutius als antics terrenys propietat de la família Escardó-Valls, coneguts els tres primers com a Cooperativa de Vivendes ' La Forja', els quals amplien el poble cap a l'oest i demanen unes noves infraestructures que facilitessin l'entrada i la sortida. Amb l'asfaltament de l'entrada al Polígon Industrial pel camp de futbol, com a nova porta de Campredó a principis dels noranta, es dóna un important pas cap a la configuració actual del poble i les seues portes d'obertura.

El nostre és un poble xicotet, que gaudeix d'una partida extensa que va des de les hortes de Soldevila fins a La Pedrera, amb finques agrícoles de secà (Les partides de l'Espluga, la Bassa Venècia, Els Argilers, Rocacorba, Les Barraques etc) i de regadiu vorejant el riu i el canal de l'esquerra, que dóna vida als conreus dels cítrics i de diversos vegetals (carxofes i patates principalment). El procès industrial que ha colpit les nostres terres en les darreres tres dècades, ens ha convertit en un poble industrialitzat, alhora que cal destacar que una bona part de la població ha canviat el mitjà de treball. La primera empresa que s'hi instal.là fou la YKK (empresa japonesa dedicada a la fabricació de cremalleres), a aquesta la seguí la CCT (alemanya, de colors ceràmics).Avui dia gaudeix d'un important dinamisme, amb una gran varietat productiva, que va des de la dinàmica empresa Agrofruit ( dedicada a l'exportació de cítrics arreu d'Europa) fins a Polialco ( que emmagatzema productes químics), multinacionals com la japonesa 'Intorsa' o d'origen comarcal com 'Frigorífics Lluís.etc.

També ens ha dotat d'una important vida comercial. Especialment famosos són els nostres restaurants que estan molt ocupats durant els dies laborables, fent un gran servei a tots els treballadors del centre industrial.Val a dir, que també tenim diverses marques comercials pròpies, entre elles el molí d'oli de la Raval del Pom comercialitza el seu propi producte i esdevé el comerç que més dinamitza el nom del poble, Escumosos March, planters Mito o Carnisseries Mulet.

D'altra banda, Campredó disposa d'un interessant patrimoni històric, malauradament en ruïnes, donada la total despreocupació que han mostrat històricament les institucions envers molts dels edificis històrics que formen part de l'Art camperol i en el del nostre poble en particular.La Torre d'Ayuso sembla que formava part d'un triangle vigia amb la veïna torre de La Carrova i l'enderrocada de Sant Onofre (un veritable crim contra el patrimoni), a la vora mateixa de l'estuari que en altres temps donava entrada a la ciutat de Tortosa. Avui dia es troba en una situació de deteriorament absolut i si no es prenen les mesures pertinents anirà caient poc a poc.El mateix que li ha passat a la Llotja, edifici típic del gòtic-romànic català, que presenta unes típiques escales de cargol i una planta quadricular. Aquest edifici és el viu exemple de negligència envers el patrimoni cultural, a

l'igual que l'ermita de Solicru que presideix el cim de la muntanya, amb només tres parets (Aquesta ermita té llarga història i presenta interessantíssimes llegendes sobre la seva formació i culte).

Esperem que el projecte de compra d'aquests dos monuments arribi a fructificar i ben aviat sigui endegat un necessari procés de restauració, que els canviï la fesomia i ens ajudi a tots a valorar-los equitativament.El nostre territori abarcava també moltes ermites i diferents cultes. L'ermita del Pom, avui dia convertida en un molí d'oli, presenta una fesomia admirable. Hi havia cultes a l'ermita del Mas de la Missa, L'Ardiaca i a la primitiva parròquia mare de La Petja, situada damunt d'un turó a l'entrada del barri de Sant Llàtzer.

El campredonenc més il.lustre ha estat el pintor nascut a l'hort dels Clots, Francesc Llop i Marquès. Pintor d'interès i qualitat, que no es va casar en cap estil pictòric en particular, però que sofrí fortes influències de l'impressionisme.Va gaudir de notables exposicions a Mèxic, París i Barcelona, i es va guanar un nom i prestigi dins de la intel.lectualitat catalana del seu temps. Es va envoltar de figures crucials per a la cultura catalana i l'art en general, com el polifacètic dramaturg i pintor Santiago Russinyol, l'artista Ramon Casas, el pintor mallorquí Anglada Camarassa, i formà part de la tertúlia dels Quatre Gats i fou membre honorífic de la institució artística l'Arca de Noé.

D'altra banda al ser un poble majoritàriament agrícola i que ha sofert una forta analfavetització no hem mai gaudit d'una notable vida cultural.Tot i això la dècada dels noranta va veure el naixement d'una revista local 'Soldevila', de caire cultural i identitari, que donà a conèixer moltes legendes del poble i va difondre la seva història i enlairar les seves possibilitats.Mentre que l' Associació de pessebristes s'han fet famosos arreu del territori, per la qualitat dels pessebres, i la simbologia que aquests representen.

Un poble, el nostre, que va sofrir fortament la guerra civil i les seves conseqüències. Aquell popular trenet del Baix Ebre, el Carrilet va ajudar a dinamitzar la vida local. El fenomen de l'estraperlo (compra i venda de menjar a esquena de les autoritats) va colpir fortament la població, es va convertir en un mitjà de vida fonamental per a moltes famílies que no tenien cap altra sortida, en uns moments de sagnants repressàlies polítiques i de fortes penúries socials.

Campredó va sofrir el franquisme com tots els altres pobles catalans. El caciquisme s'instaurà particularment a la nostra comarca, així com el servilisme envers aquells que tenien més. Una nefasta educació va alienar la nostra gent durant anys i els va carregar de prejudicis de caire religiós i sexual, els quals han estat els grans responsables de l'endarreriment social del nostre país durant dècades.També poble que ha sofert l'emigració, éssent moltíssims els campredonencs que a la dècada dels cinquanta i seixanta van tenir que emigrar cap a França i Suïssa, en busca de dignes condicions de vida i que

varen formar autèntiques colònies campredonenques a ciutats com Ginebra o pobles francesos com Soisy sûr école.Curiosament en els mateixos anys que el nostre poble va rebre una important onada d' emigració de procedència majoritària d'Andalusia , que varen venir a treballar les terres del Mas de la Missa en particular, la majoria dels quals s'han integrat molt bé al nostre poble i s'hi han quedat. Així podrem dir que hem estat un poble que ha superat molt bé els moviments migratoris, a vegades conflictius, i que recentment ha tornat a veure la instal.lació de famílies provinents del Marroc o el Pakistan, als quals els donem la benvinguda i els desitgem molta sort i prosperitat.

I un poble amb aspiracions i amb una marca fixada, la instauració del nostre municipi propi.El 1990 va veure néixer un llarguíssim procés de Segregació que encara es troba a l'espera de la decissió del Tribunal Suprem.Campredó va voler iniciar el camí que havien seguit en anterioritat els pobles deltaics (Deltebre, Camarles, l'Aldea i Sant Jaume d'Enveja). Un camí que no ha estat gens fàcil, donats els llargs tràmics burocràtics i la negativa de l'Ajuntament de Tortosa d'acceptar la voluntat que expressaren la majoria de campredonencs, mitjançant la seva signatura, a l'abril de 1990.

A nivell esportiu la Unió Esportiva Campredó ja porta molts anys d'existència. S'ha instal.lat al poble l'Escola Ebre, que s'encarrega de formar nous futbolistes de tota la comarca, i fins i tot dinamitza el futbol femení. S'ha creat un popular campionat lúdic de futbol de sala, amb la participació de molts equips de la comarca, que ja arriba a la seva desena edició. També hem de recordar que diversos campredonencs han guanyat medalles escolars en cross i altres disciplines atlètiques.També segueix l'afecció a la caça, principal divertiment de molta gent.

Les festes majors se celebren per la festivitat de Sant Jaume. Són uns dies de germanor, on són populars els correbous, les vetllades nocturnes de balls populars, els correfocs tan típics de les festes catalanes, i uns bons berenars regats amb un bon vi i adobats amb bona anguila. És important remarcar que són uns dies que uneixen a campredonencs de residència i aquells que han hagut de marxar per motius laborals i familiars, i que sempre tornen per aquestes dates tan significatives.

A nivell educatiu la instauració de l'ESO (la reforma escolar) ha canviat el panorama dels pobles rurals. Els xiquets i xiquetes han d'abandonar l'escola del poble a una edat més jove. La baixa natalitat catalana també afecta al poble, per això hi ha menys nens que cursen els seus estudis als col.legis locals de Campredó i Font de Quinto, tot i que encara gaudeixen de bon dinamisme, i es reben classes especials d'anglès, dibuix i música.Justament un dels grans projectes de dinamització local ha de venir amb la construcció dels nous col.legis, en uns terrenys situats al darrera dels actuals. Unes instal.lacions modernes que donin personalitat al poble i ajuden a culturalitzar-lo.A nivell social cal

vertebrar la nostra comunitat en el fet que els tres nuclis urbans s'uneixen en un i vetllar per la prosperitat econòmica.Tot això són reptes. L'important és l'existència real del nostre poble, amb història i dignitat i que Campredó tingui vocació campredonenca i ens sentissim orgullosos per a la resta de la història.